De petit sempre vaig tenir el somni de fer poesia, escriure alguna cosa que la meva mare ens deia en veu, parlant en vers. Camperola com el meu pare, ells eren gent senzilla. [...] Passat el temps i sense poder dedicar-se completament, he intentat perfeccionar cada dia més. El resultat són diversos milers d'escrits poètics, fins decidir-me a publicar ... Y de repente, poesía. (Manuel Parra, Pròleg)
