El jaciment de Sant Jaume dAlcanar, interpretat com una gran residència fortificada, representa una referència inexcusable en el marc dels estudis sobre la primera edat del ferro (650-550 ane, aprox.) a la península Ibèrica. El seu excel·lent grau de conservació, amb murs de pedra de dos metres dalçària i una seqüència estratigràfica intacta, ha permès obtenir informacions amb un nivell de precisió gens habitual. Daltra banda, el conjunt de vasos ceràmics que ha proporcionat conforma indubtablement la millor col·lecció del període a làrea de lactual Catalunya, tant pel que fa a la quantitat com al grau dintegritat i a la diversitat tipol.gica i de produccions. Si més no dues fites avalen la importància del jaciment des del punt de vista hist.ric: el paper clau que Sant Jaume va tenir en les intenses relacions mantingudes amb els comerciants fenicis i la funció que desenvolupà com a centre dun dels primers territoris polítics polinuclears documentats al nord-est peninsular.
