Atles de l'oblit parla d'uns racons de la memória, del paisatge i de les emocions que, com un quadre impressionista farcit de petites pinzellades, han configurat una percepció de la realitat i una manera de ser. MitjanÇant un viatge que porta l'autora al cor d'un territori, el Baix Segre, i a la vida d'uns personatges, potser ja majoritáriament oblidats, en aquest llibre es fa un exercici voluntari de recordar per comprendre. Perqué quan una persona deixa de viure en un lloc i, per tant, engega un cert camí d'oblit, o veu com son pare comenÇa a oblidar per culpa d'una malaltia que se'l menja, pot ser que aquesta persona adquireixi la clara consciéncia que tornar sempre resulta impossible i quan hom té aquesta certesa tan sols queda entomar qui som i on som de nou.
