Avui he deixat la fábrica és la vida normal posada per escrit, trossos del que és quotidiá narrats de manera precisa, que fan sentir a qui llegeix que potser és possible entendre-ho tot, que només cal mirar. «Aquesta espécie de diari de companyies i soledats», segons cita el propi autor, és potser el seu text més personal fins al moment, un compendi de microrrelats que funcionen com finestres a la seva psique, a les seves pors, records, vivéncies, somnis i malsons. «Avui he deixat la fábrica és el final d'un camí (...). Per a mi aquest és un llibre de maduresa, per a mi, que quan vaig comenÇar a escriure, amb quaranta anys, era un nen literari, que explicava massa coses, moltes més de les que eren necessáries.»
