Aquesta obra és l`afirmació de la seva identitat de dona.(Jo tinc un nom, proclama la divisa que obre Bruixa de dol), és aquesta preocupació per integrar la veu femenina al món de la cultura el que l`empeny, d`una banda, a revisar les escriptores més clássiques i, d`una altra, a traduir autores que `normalment` hauríen d`esperar el seu torn, després dels escriptors, és clar.La poesia de Maria Mercé MarÇal, temáticament, explora uns espais qué, o bé són exclusivament femenins (la maternitat), o bé, essent universals (l`amor, la solitud), són resseguits amb una veu que expressa la vivéncia femenina d`una manera personal, esdevé col.lectiva. La poesia de Maria Mercé MarÇal, tot convocant els indicis d`una llengua abolida, traÇa l`espai personal on els mots lliuren la batalla per redrecar-la". Segons la mateixa autora a Bruixa de dol prosegueix l`intent de trobar una veu própia que entronqui alhora amb la tradició literária catalana- i amb l`experiéncia quotidiana sense veu- de les fades i les bruixes. Mercé Otero és professora a l`IES Santa Eulália de L`Hospitalet.
