A Prada, sota el resguard del Canigó i a vegades molt més enllà, les tres veus narratives d’aquest relat intenten assossegar, cadascuna a la seva manera, Norbert, el seu amic comú, la malaltia del qual s’agreuja cada dia. Cada un dels tres personatges, a manera de dietari o biografia incompleta, reviu la seva història, la de la seva família, el seu recorregut humà, les seves entranyes i la pregona amistat que comparteix amb Norbert. Enfront del que es presenta com un desenllaç ineluctable, els tres amics fan companyia al seu germà de cor amb empara, tendresa i humor fins a fer avinent el seu singular anhel. Canigó Blues, una història que abasta des de la segona meitat del segle xx fins avui dia, també explica i reivindica el tarannà nord-català, el lligam —forçós i històric— que els nord-catalans tenen amb França, l’agonia de la seva llengua, algunes de les conseqüències de la Retirada republicana i la importància, en la consciència popular, del Pirineu i del Canigó. Més enllà del mateix relat, Helena, com també Alexandre i Jacky, deixen entreveure sentiments profunds com l’amistat, el record dels avantpassats, l’amor pel seu país, la passió per la muntanya, els vincles amb la natura i la nostàlgia d’un món que no tornarà a ser.
