Les canÇons només obtenen un sentit dins uns contextos i no es pot parlar de música sense parlar de la societat que la fa servir. Avui, les antigues canÇons de feina i de festa ens dibuixen el paisatge d'una societat desapareguda que tenia en la poética elements per a la reflexió sobre els conflictes, les categories socials, les diferéncies i les desigualtats. Per aixó, les canÇons en els molins paperers trenquen el silenci dels patrimonis industrials que contemplávem en les seves restes tecnológiques fredes i mudes i ens permeten veure'ls i comprendre'ls en la dimensió del sentiment. Cantar i fer paper, amb próleg de Jaume Ayats, és una reflexió antropológica sobre la canÇó de tradició oral i la societat dels darrers molins paperers. Presenta unes versions, sovint inédites, amb una perspectiva diferent de les classificacions folklóriques i palesa el carácter instrumental de la música i la poética popular, que era un sistema simbólic més que un producte estétic.
