Qué empeny Drus, infant dels anys de postguerra a Ciutadella, a reinventar la realitat, estimar Duna i Dafne, identificar-se amb Nil i pujar dalt la moto Guzzi amb Laura i la seva careta N'hi ha prou amb el fet que el món sigui tan alié i la vida tan injusta No será que tot estava capgirat, els valors trastocats i només els somnis mostraven una cara amable en aquells anys grisos de la postguerra, quan anávem a missa cada dia i al cinema els diumenges Armada amb la més pura ingenuïtat, amb la senzillesa com a bandera, amb la saviesa del detall, Com s'assembla la vida als somnis ens fa estremir per la bellesa de les paraules i la riquesa expressiva. No ens calen grans escenaris ni aventures inaudites, perqué ja ho diuen, que la realitat supera qualsevol mena de ficció. Aquesta novel·la ens reconcilia amb la lectura, ens corprén amb la forÇa de la imaginació i ens fa estremir amb la seva sincera autenticitat.
