AA.VV
Segons Ordre ECD/191/2012, de 6 de febrer queden prorrogats els temaris d'ingrés, accessos i adquisició de noves especialitats als cossos docents vigents amb anterioritat a l'1 de Gener de 2012.
Amb motiu d'aquest canvi Editorial CEP posa a la seva disposició una edició revisada del temari que serà vàlid per a les pr.ximes convocat.ries.
L'home és un animal hist.ric. L'home no té naturalesa, sinó que és hist.ria. Igualment succeeix amb aquesta acció privilegiada de l'ésser humà. És essencial a la pr.pia experiència filos.fica la seva historicitat. En aquest volum, el lector trobarà el llarg camí recorregut per l'espècie humana des de la lluita de la raó contra els mites grecs, en l'aurora del pensar occidental, fins a l'emergència del pensament illustrat en l'empirisme clàsic. Com si d'una dialèctica de la illustració es tractés, la hist.ria del pensament occidental és la hist.ria de l'afirmació de la raó, de la ciència, de la tècnica i de la moralitat, sense que aquesta consolidació mai hagi pogut dur-se a terme plenament. Sigui com sigui, els temes aquí tractats, S.crates, Plató, Arist.til, ciència hellenística, Tomás d'Aquino, Ockham, les revolucions científiques (s.XVI XVII), el Racionalisme (Descartes, Spinoza i Leibniz) i l'Empirisme, representen moments àlgids de la civilització occidental, en el que les idees de referència han donat noms a aquestes èpoques: hellenisme, escolasticisme, nominalisme, revolucions científiques, cartesianisme, empirisme, etc.
És curiós observar com aquest llarg període de la Hist.ria de la filosofia i de la ciència més de 2000 anys- comença amb les explicacions fisicistas dels fil.sofs j.nics i acaba amb les crítiques de Hume a la metafísica i l'afirmació del positivisme. Per. també és la hist.ria de la configuració dels grans problemes de la moral occidental. El racionalisme moral de S.crates, l'ideal plat.nic d'una polis governada per la justícia, el concepte aristotèlic de felicitat (realització personal) i la cristianització de tots aquests valors, és el bagatge hist.ric amb què Hume es troba. La reforma utilitarista que Hume opera sobre la moral és el resultat d'una llarga hist.ria en què estan presents l'epicureisme, Th. Hobbes i els fil.sofs del moral sense (A. Ashley, el comte de Shaftesbury i F. Hutcheson.)
