Daniel Cardona i Civit (1890-1943) pot ser considerat, juntament amb Francesc Macià , el dirigent històric més rellevant de l'etapa inicial del moviment independentista català : l'etapa separatista que, des del seu origen a començament del segle XX, es perllonga fins ben entrat el perÃo-de franquista. Fundador d'organitzacions com Estat Català , Bandera Negra, Nosaltres Sols! o el Front Nacional de Catalunya, i lligat amb el pseudònim de Vibrant a les empreses periodÃstiques més destacades del nacionalisme radical -moltes d'elles creades i dirigides per ell mateix-, Cardona fornà el separatisme d'una estratègia basada en el model irlandès grà cies a la qual va superar l'estadi culturalista i es va transformar en un espai polÃtic i ideològic, tot i que reduït, a partir d'un secessionisme nÃtid que, en certa manera, converteixen Cardona en el primer independentista català . Defensor d'un nacionalisme ferm i intransigent, el que fou batlle de Sant Just Desvern entre 1931 i 1936 ha esdevingut un referent obligat del nacionalisme insurreccional català . Conseqüent amb la idea que aquesta era l'única via indefugible per a aconseguir «el trencament de les cadenes de la dominació espanyola», maldà tota la seva vida per utilitzar la lluita armada no sols contra la dictadura de Primo de Rivera i la de Franco, sinó també contra la Restauració, la República i la Revolució.
