«ÉS MAGNÍFIC,áEXTRAORDINÀRIAMENTáDELICAT.»á-_ LA GRANDE LIBRAIRIE_ Phénix ha criat sola els seus dos fills: una noiaáamb nom d'ocell, Paloma, per donar-li ales,ái un noi amb nom de fera, Loup, per donar-liáurpes. Per., com saber què necessitaran elsáfills al llarg de la vida? Amb una estranya barrejaád'amor i distància, Phénix ha volgut educar-losáno com van fer-ho els seus pares: ella eraáaleshores una nena encantadora i guapíssima,áque havia de cantar en festes i reunions socialsái que encara es deia Éliette. I va haverád'allunyar-se d'ells. Per renéixer. La novel·la arrenca quan Loup ingressaáen un centre de menors i Phénix ha deácomunicar-ho a Paloma, amb la qual fa deuáanys que no ha tingut contacte. Un nou dramaáfamiliar sembla a punt d'esclatar. _El cel perá__sobre del sostre_á està tenyida d'una certaáfoscor per. l'escriptura de Nathacha Appanahá-poètica, ferotge, espurnejant- ens mostra elásorgiment de sentiments fondíssims i ens amaraáde la tendresa insondable que relliga una famíliaámés enllà dels conflictes i les difi cultats. «Gran, gran literatura.»á- _Le Figaro Littéraire_ «Amb una escripturaáíntima i lluminosa,áNathacha Appanah esápregunta si és inevitableátransmetre el malestarád'una generacióáa la següent.»á-_ La Croix_ «És molt dolç. Moltádolorós. Molt amorós,átambé.»á- _L'Express_ Traducció d'Andreu Gomila
