El treball mostra que el que anomenem datiu no és una noció primitiva de la gramática, sinó una mol·lécula o aliatge que combina en una sola unitat composta dos elements més básics: la noció d'acusatiu (que expressa la noció d'objecte) i la de locatiu (que expressa la noció de lloc). Aquesta análisi no només ofereix una resposta unificada a un conjunt de trencaclosques tradicionals del catalá, sinó que permet als autors concloure que l'estructura subjacent del clític datiu revela un concepte gramatical humá veritablement únic. Els clítics datius són interessants no només per als filólegs i als lingüistes teórics, sinó també per a la ciéncia cognitiva en general, perqué ens permeten entendre qué és aixó que anomenem la facultat humana del llenguatge, l'aspecte de la nostra dotació biológica que probablement més ens defineix com a espécie natural i cultural.
