Aquesta obra és una reflexió, a mig camí entre l'assaig i la recerca, sobre el gest com a mecanisme comunicatiu i com a patrimoni básic de la cultura popular, una idea que en part es desprén ja del recull pioner de Joan Amades «El gest a Catalunya» (1957). En l'estudi s'analitza, en particular, la funció dels emblemes o gestos autónoms, és a dir, els que són significatius amb independéncia del llenguatge verbal. Al llarg de diversos capítols es tracten els gestos relacionats amb les salutacions, l'espai personal, i l'expressió dels senti-ments i els estats d'ánim; també els propis dels jocs, de l'esport, de les activitats professionals o dels rituals religiosos. El llibre ressegueix la história d'aquests gestos -alguns amb una llarga tradició, fins i tot mil·lenária- i tant els seus trets més exclusius com, alhora, els compartits amb altres cultures. Així mateix, repassa la relació que uneix aquests gestos amb el llenguatge col·loquial i la fraseologia, i molts dels processos metafórics i metonímics en qué es fonamenten.
