El Llac dels Signes és un llibre format per peces de géneres diferents, on des d'una aparenÇa de diversitat s'hi troba una confluéncia sobre grans qüestions de l'actualitat: les convulsions de la societat d'avui, les cares d'una crisi que és molt més que económica, el sentit de l'art i el pensament, l'atzucac profund on ha anat a parar l'individu postmodern. L'autor revisita disciplines diverses: l'aforisme, el microrelat, el teatre, el guió, el pamflet, el fals assaig i el veritable..., i totes li serveixen per mostrar les cares d'aquesta crisis global que afecta l'home del nostre temps. Preguntar quants llibres has venut és de mala educació. Es com preguntar quants diners tens al banc, quina edat tens, amb quina freqüéncia practiques el coit. Significativament, la PlaÇa de les Glóries Catalanes és un erm caótic, de pas, desangelat i ple de merda. El qui passats uns anys d'exercici públic de les lletres no té un club important d'enemics, que revisi amb urgéncia qué ha fet malament, o si tan sols la seva obra és insignificant. El noucentisme ha actuat sobre l'idioma com la quimioterápia sobre un organisme: en el cami de netejar-lo de maleses, ha eliminat elements valuosos, i el resultat final és d'empobriment i debilitat. Si mires enrere val més que t'aturis, si no vols topar contra el fanal. Presumia de la seva humilitat. Esperes la mosca amb la pala a la má, disposat a esclafar-la tan bon punt aturi el vol. I on es posa la mosca A la má que sosté la pala.
