Dels vuit llibres publicats per l'autor, aquest ja és el sisé recull de contes; la qual cosa demostra el seu idil·li amb el génere. La seva capacitat per la síntesi, per concentrar emocions en poques línies, arriba al límit amb els nanocontes, textos d'un parell de línies amb qué arrodoneix aquest recull. El noi del costat del padrí és el títol del primer conte, i s'hi troba un dels seus primers personatges més habituals; anónim, secundari, senzill, aparentment sense importáncia, peró que amaga grans dosis d'humanitat i tendresa.
