Una dona gran com podria ser-ho qualsevol altra, asseguda al banc d'un sanatori a Montdevergues. Durant els trenta darrers anys de la seva vida espera i no fa res més sinó esperar el seu germà Paul. Es diu Camille Claudel. Reclosa allà , lluny de la famÃlia, lluny de Rodin, lluny del món, es veu abocada al silenci tot resignant-se a seguir vivint en l'únic refugi que li resta, la mem.ria. Passat i present es confonen com també barregen les sensacions experimentades antany: passió, amor i desencÃs. El futur ha deixat d'existir per a ella.
