Bernat Nadal, poeta de Manacor, publica El vestit vermell, un recull de poemes d'ampli espectre, de to reflexiu i vital, en qué es desgranen, des de la maduresa, els grans temes de sempre: la fragilitat de l'individu, la solitud, la passió amorosa. «Mai no esperava arribar tan arran / d'aquest vici malsá que és estimar», escriu Bernat Nadal. Poeta discursiu, hereu de la tradició de Miquel Angel Riera, Damiá Huguet o Bartomeu Fiol, Bernat Nadal conjura la confusió per formalitzar en versos la seva experiéncia, «aquesta desordenada summa d'emocions que s'amunteguen al cervell i al cor».
