La casa té un passadís llarg, molt llarg. I, de nit, quan tot está en silenci, s'hi senten sorolls estranys. La mare diu que és la fusta de terra, que cruix de tan vella com és. El pare opina que deuen ser les canonades de l'aigua. I el Xavier afirma que són les rates, que es posen a córrer per dins de les parets. Peró res d'aixó no és veritat. Jo sé que el soroll el fan els fantasmes...
