Francesc de Castellvà i Obando (Montblanc, 1682 Viena, 1757) va escriure, al llarg de la seva vida, la millor crònica de la Guerra de Successió. Les Narraciones históricas, però, han restat inèdites durant més de dos segles als arxius d'estat de Viena. La seva publicació recent ha contribuït a millorar el nostre coneixement sobre aquella contesa bèl·lica. Però qui era Francesc de Castellvà Fill d'una famÃlia de la petita noblesa de Montblanc, vinculada a les institucions de govern local i al monestir de Santa Maria Vallbona, Castellvà no va poder completar els estudis de Dret a Lleida a causa del tancament de la Universitat per l'ocupació borbònica. A partir de 1707 va comandar cossos de fusellers destinats a la defensa de fronteres. Va tenir un paper actiu en la Junta General de Braços de 1713, on va advocar per la defensa a ultrança de Catalunya i va ser capità de la Coronela, la milÃcia urbana de Barcelona, durant el setge. Retornat a la Conca de Barberà després de l'11 de setembre, va patir la repressió borbònica. El 1726 es va exiliar a Viena, amb l'objectiu de redactar la seva crònica. Allà va poder entrevistar-se o establir correspondència amb molts dels protagonistes de la contesa i va accedir a un gran nombre d'arxius que també havien estat estranyats. Francesc de Castellvà va morir a Viena sense haver pogut publicar la seva voluminosa obra.
