Es amb aquesta veu suggestiva i vital que Herba d'enamorar ens transmet la importáncia de la vida privada, intentant retornar a la passió el protagonisme que li correspon: parlem, evidentment, de la passió amorosa, peró també d'altres passions tan sovint oblidades com la del coneixement, l'amistat, la maternitat o la lectura i també la paraula. La novel·la pren la vida del filósof Descartes com a excusa i, a partir de dades históriques reals, s'atreveix a inventar-se les seves passions ocultes segons la perspectiva de tres dones: la reina Cristina de Suécia, la seva amant Héléne Jans, bruixa d'Amsterdam, i Einés Andrade, una noia del nostre segle, desencantada de la vida universitária, que fa una tesi doctoral sobre el filósof. El que les uneix és la história alternativa, la de la vida quotidiana, la dels seus sabers amagats que es transmeten de generació en generació guardats en baguls al costat de les receptes per curar malalties, les cartes d'amor i els llenÇols de fil. Hi ha molta saviesa en les págines d'Herba d'enamorar, un llibre on -com en un patchwork teixit amb destresa- hi trobem cartes del segle XVII i correus electrónics, conjurs per atraure amants tímids, fragments d'assaigs i receptes per no quedar-se muda davant l'home que estimes. Al final, les auténtiques protagonistes de la história no són Cristina, Héléne i Einés, sinó totes les dones que saben, a través de les paraules, calmar el dolor i prolongar el plaer.
