Joan Tutau i Vergés (Figueres 1829-1893), impulsor del cooperativisme, va viure intensament la política, l'economia i el civisme en una vida professionalment plena. El 1863, va introduir el moviment cooperatiu, i fou el primer difusor de les cooperatives de consum, que sempre recomaná a la classe obrera. Fou precursor dels sindicats agrícoles i capdavanter, amb Abdó Terrades, Martí Carlés, Narcís Monturiol i Pere Caimó, dels republicans federals. Escrigué a Almanaque democrático i El Ampurdanés. El 1854 sortí elegit segon alcalde de Figueres. El 1862 viatjá a Rochdale amb F. Garrido. El 1869 guanyá les eleccions a les Corts Constituents, on es declará lliurecanvista, i el 1870 votá contra la monarquia i a favor de la República Federal. El 24 de febrer del 1873 va ser nomenat ministre d'Hisenda. Formá part de l'Ateneu Lliure de Catalunya, de la Junta Revolucionária de Barcelona, de la Societat Catalana General de Crédit i de l'Ateneu Barcelonés.
