Amadeu Vidal i Bonafont eixampla els horitzons de la seva poesia i assoleix una nova fita, en el difícil camí de la maduresa literária. Una experiéncia familiar -intensa, inoblidable- és el punt d'arrencada d'aquest poemari. L'accidentat naixement d'en Roc, el primer fill, ultrapassa els límits de l'anécdota personal. I, amb la distáncia necessária, l'autor converteix el fet en matéria estética -com el pastisser que, a l'obrador, funy la pasta amb les mans i li dóna la forma escaient. L'aspecte lúdic de la poesia ens permet veure el tema de la paternitat sota una llum nova. En aquest llibre el lector experimenta una viva emoció estética, unida íntimament a la cárrega humana dels poemes.
