L'obra está formada per una série de vint relats i dos epílegs precedits cadascun d'ells per frases de diferents autors. El conjunt presenta el testimoni social d'históries quotidianes (o no tant) de la crisi o les crisis personals derivades de la fractura social, dels oblidats, de personatges peculiars, de maníacs, de marginats, de pares, de mares, d'infants, de records, de desesperanÇa, d'esperanÇa. Es un retrat col·lectiu de vocació universal, majorment emmarcat en la década que ens ha tocat viure, peró amb un rerefons intemporal, que tracta de les petites coses que acaben magnificades per una decisió o per un gir en l'esdevenir. Les vides anónimes són així, fins que un dia s'obren pas a les págines de successos...
