Un detectiu, una femme fatale, una heréncia... també (com no ) sexe i violéncia: amb els tópics més arrelats, Emili Olcina en té prou per construir una novel·la d'una originalitat insólita, que trenca els motlles d'un génere que, des de feia molt de temps, es movia dins d'unes coordenades aparentment inamovibles. Fidel com mai a les qualificacions d"'intel·ligent", "inclassificable", "imaginatiu" i "analític" que la crítica li ha atorgat obra rere obra, amb La deessa nua Olcina aconsegueix una novel·la en la qual es combinen brillantment una amenitat excepcional i la sagacitat en el tractament dels personatges i les situacions. Una obra d'una molt elevada qualitat literária que establirá un abans i un després en el génere de la novel·la negra.
