Com ha d'ésser mirada una icona -Es pregunta l'autora-. Ha de ser vista -contesta- en la seva dimensió histórica i com a obra d'art i, sobretot, ha de ser vista -segueix l'autora- en el seu aspecte contemplatiu. Per aixó cal apropar-s'hi amb un silenci profund i respectuós, amb la senzillesa i el cor obert de qui es troba davant del misteri i se n'amara, tot deixant-se comprometre i transformar, tot acollint i irradiant la llum que hi percep. De fet, l'entusiasme i la práctica artística de l'autora en aquesta escola plástica i religiosa fa que el llibre superi amb escreix uns objectius purament descriptius o técnics. L'autora no s'interessa tant per elaborar una obra formalment científica o per construir un treball amb uns cánons professionals, d'acord amb la convenció académica, com per expressar les emocions estétiques i espirituals que experimenta davant d'una icona i per edificar, sobre els seus sentiments i el seu impuls de creació artística, un llibre que doni a conéixer la icona des de tots els punts de vista, integrats en la dimensió religiosa i transcendent. Darrera de la icona hi ha una teologia i una mística i el lector en prendrá prou consciéncia.
