Aquest llibre analitza la história de la població de Mataró entre 1939 i 1952, tot relacionant-la amb esdeveniments dins el territori espanyol i internacional. L'objectiu principal és tractar de la postguerra, període poc estudiat des d'un punt de vista global. S'hi destaca l'evolució del govern municipal, el de la Falange, el Sindicat de la CNS i el de l'Església, com a poders dependents, de la Dictadura franquista. En contraposició s'estudia la resta de la societat civil, com ara les condicions de vida, l'ensenyament, la sanitat i la cultura. Podem observar com la societat s'organitza amb entitats culturals de resisténcia. A nivell laboral es lluita amb vagues per millorar el nivell de vida de la classe treballadora, vagues liderades per dones del génere de punt. Es fa esment de persones que es fan més visibles per la seva trajectória dins el camp cultural, sindical i polític, tant clandestí com permés en el marc d'una societat molt controlada pel poder franquista. En tot el procés, el que podem copsar és la gran repressió a tots els ámbits de la societat i molt especialment als sectors populars considerats antifranquistes.
