Cristian Aguadé va haver de marxar de Catalunya amb la desfeta del 39, quant tot just havia complert els 18 anys. Va arribar tot sol a Xile i allá hi va fer arrels, família i história, fins al dia d'avui. La seva és una história de l'exili catalá, narrada en aquestes memóries amb tota la nostálgia de qui ha hagut de comenÇar de nou lluny de casa i obligat per les circumstáncies, peró també amb la determinació de qui ha aconseguit fer front a l'adversitat i se n'ha sortit més enllá del que era previsible. Casat amb la pintora Roser Bru, Aguadé va entrar en contacte fácilment amb els cercles intel·lectuals i polítics xilens, mentre que ha mantingut la relació amb Catalunya i amb els seus polítics, especialment amb Josep Tarradellas. Escrites amb amenitat i voluntat d'aixecar acta i amb la col·laboració del crític i escriptor Juliá Guillamon, les memóries de Cristian Aguadé són un relat magnífic per conéixer la Catalunya d'abans de la guerra i l'exili republicá. Home d'esquerres i empresari d'éxit, Aguadé ofereix també un testimoni excepcional de la vida xilena en els anys del govern d'Unidad Popular i del cop d'Estat d'Augusto Pinochet contra Salvador Allende.
