Just abans d'un gran concert que ha de comptar amb la preséncia de la cúpula nazi a la Praga ocupada, un aspirant de les SS ordena retirar l'estátua del compositor jueu Mendelssohn de la teulada de la Casa de les Arts. Peró l'ordre no és fácil de complir, perqué les estátues no duen cap placa i no se sap qui és qui. L'aspirant, apressat i desitjós de satisfer els alts comandaments, té una idea que li sembla infal·lible: que retirin l'estátua que tingui el nas més gros. Per desgrácia, ell no sap que Wagner, el compositor insígnia del régim nacionalsocialista, tenia una nápia prominent... Amb aquesta anécdota que, inevitablement fa somriure, arrenca una novel·la que retrata la transformació de la vida quotidiana dels txecs durant l'ocupació nazi. Weil, que la va patir molt directament, hi descriu la lluita de la població civil per sobreviure en un régim en qué el coratge, així com l'humor, eren condicions necessáries per mantenir l'esperanÇa i la humanitat.
