A Ca la Viuda, un petit mas dels afores d’un poble instal·lat en la rutina, fa temps que no s’hi acosta ningú. Al seu interior, però, hi batega l’essència de tots aquells que hi van viure i que esperen pacientment el retorn de l’última dona de la famÃlia. I un dia hi arriba la Maria, arrossegant una gelor colossal. Mig viva i mig morta; completament desconcertada. El seu aïllament només es veurà destorbat per les visites dels seus dos veïns: en Manel, un home discret, que només sap estimar en silenci, i la seva companya, la Cristineta, que irromp com una riuada en la vida dels altres. De manera subtil però contundent, Només terra, només pluja, només fang afronta la pèrdua i aprofundeix en la necessitat humana de l’altre. Mentre el poble es remou entre la desconfiança i la incomoditat, els protagonistes d’aquesta història fan caure els murs que els aïllen i rebusquen en el passat per trobar l’impuls que els torni a la vida.
