Les pel·lícules de Pere Portabella s'allunyen dels corrents centrals del cinema i se situen en un territori més personal, peró també més inaccessible. La seva poética es fonamenta en les qualitats fotográfiques de la imatge, el ritme del muntatge, els desplaÇaments de la cámera, el treball amb el so i els acords gairebé musicals que la combinació d'aquests elements genera. Atent a les experiéncies més transgressores en altres activitats creatives, com l'art, la poesia o la música, el director expressa també la inquietud per fer coincidir la transformació del llenguatge cinematográfic amb els canvis profunds en la societat. Aquest ha estat el camí seguit sense titubeigs pel cineasta des de No compteu amb els dits fins a Die Stille vor Bach, passant per Miró l'altre, Vampir/Cuadecuc o Umbracle. El llibre fa un recorregut per la seva vida i obra, sense oblidar la labor duta a terme com a productor ni el compromís amb la política.
