«El millor de Rupert Brooke ja és per sempre un bé catalá. Un bé molt ric, sobre el qual els nostres amants de la poesia sens dubte multiplicaran delícies i reflexions -i tant de bo si també més d'un contricions- en retrobar, radiants i nous en un aire seré, conceptes i valors poétics que ací de vegades temem que s'hagin fet vells abans d'haver-se elevat d'arran de terra.» Amb aquests mots, Carles Riba celebrava que el lector catalá pogués llegir en la nostra llengua un dels poetes més purs que va donar el segle XX. Apareguda l'any 1931 a les Publicacions de «La Revista», la traducció de Mariá Manent, que ara recuperem, continua essent insuperable.
