El 6 d'octubre del 1934, Lluís Companys va proclamar l'Estat catalá dins de la República Federal Espanyola. Era la resposta del president de la Generalitat catalana a l'entrada de tres ministres de la reaccionária CEDA al Govern espanyol. Per als republicans de tot Espanya aixó significava una clara involució en el context de la Segona República, proclamada tres anys abans. Peró el gest de Companys, tot i el suport de diverses institucions catalanes, es va revelar poc consistent. De fet, va ser una revolució imposada des del Govern i no des del poble. La repressió immediata de l'exércit espanyol va ser duríssima. Ajuntaments, Generalitat i altres associacions catalanes van ser suspeses o ocupades per militars. El president Companys i tot el Govern catalá van ser detinguts i empresonats, juntament amb 4.000 persones més.Ara que es compleixen 75 anys d'aquesta complexa efeméride, l'historiador Jaume Barrull de la Universitat de Lleida analitza aquells dies amb gran claredat i reporta també els incidents que van succeir en altres indrets del país. Tot plegat demostra no solament que el moviment no va ser obra de quatre exaltats sinó que cal considerar aquells fets com un próleg de la Guerra Civil.
