El gran periodista i pensador Agustí Calvet «Gaziel» va emprendre al 1938, des de l'exili a França per la Guerra Civil, la tasca de donar continuïtat a un projecte d'història de Catalunya que li havia plantejat el polític i mecenes Francesc Cambó. El resultat va ser aquest llibre, on, amb la passió d'un genuí catalanista, però anteposant la seva objectivitat d'insubornable intel·lectual, aplega quatre assajos sobre la història de Catalunya i dels catalans. Quatre textos als quals no eludeix la conflictiva relació amb Castella, un dels temes cabdals que travessa tot el llibre, i també discuteix la nova visió sobre la història de Catalunya sorgida a partir del XIX com a fruit de la Renaixença. D'aquesta manera, Gaziel va imposar-se un ambiciós objectiu, que avui és més actual que mai: «Jo voldria una Història de Catalunya que es deixés per sempre més de contar el que hauria hagut de ser i no fou, per dir-nos el que ha estat i el que és, per veure si així podíem arribar, per fi, a veure clarament el que pot ser». Un esforç de realisme, de claredat en l'anàlisi i de subjecció als fets, que el converteix en una de les obres que millor ha captat l'essència del "problema català". Un clàssic perdurable i de lectura obligada en aquests moments.
