: «Vaig néixer a Begur. LÆesglésia parroquial és dedicada a Sant Pere i a Santa Reparada. A la façana lateral ùuna paret imponentù hi ha adossat un banc de pedra llarguerut i gastat. En diem, quin misteri, «es pedrís llarg», i és cosí germà dels bancs del sinofós. Potser hauria de dir a cada plaça, però diré que a cada poble i a cada barri hi ha més dÆun banc del sinofós. Hi acostumen, hi acostumaven a seure els vells a queixar-se de les malures i a rondinar. De tant en tant sÆhi pot asseure, sÆhi podia asseure algun jove, de la mateixa manera que hi ha joves, pocs, que juguen a la petanca amb els vells ùel tòpic els titlla de joves amb lÆesperit prematurament envellit. El nom de sinofós ve de la frase-crossa que serveix per inaugurar la tertúlia. ùSi no fos pel reuma, tot això de (espai disponible) jo ho arreglava amb quatre (espai disponible). Si de joves tenim els braços i la fantasia per modificar el món, de grans ens queden els discursos per apedaçar-lo, o per imaginar-lo dÆuna altra maneraà»
