És evident que el món ha canviat força des de la segona meitat del segle XX, amb el desenvolupament de la tecnologia en lÆà mbit sanitari, empresarial, les xarxes socialsà , que ha modificat les relacions interpersonals. Les repercussions en lÆestil de vida de les persones han estat immenses: educació, oci, vida familiar i personal. Els mitjans de comunicació hi han tingut un protagonisme clar i, tot i que es valora la longevitat, sÆhan promogut eslògans i rumors al voltant de la joventut permanent. Aquest nou panorama no sÆha donat de manera lenta ni reflexiva i, per tant, perd sentit la frase tan repetida de: Abans això no passava, perquè poc sÆassembla la societat dÆavui a la de fa només cinquanta o seixanta anys. Aquesta transformació no es tradueix en lÆimaginari col·lectiu en allò que té a veure amb la vellesa, paraula gairebé estigmatitzada. A les persones que entren en lÆúltima etapa de la vida se les tracta igual que fa un segle, ignorant el seu saber i experiència. Per bé que disposen dÆespais per entretenir-se, no en tenen de participació en les decisions socials, se les infantilitza, confonent la
