El que teniu a les mans és gairebé un llibret teatral; una proposta de representació que fa temps -molt!- haurien d'haver lliurat dos amics per justificar la subvenció que va gosar concedir-los un pobre conseller molt ben enredat. Peró tractant-se de Carles Flaviá i Jaume Sisa, no és d'estranyar que la cosa no arribés mai a bon port... Uns anys després, finalment, arriben al teatre amb Tan bé que anávem... per treure a la llum aquella peÇa inédita i així confessar-se d'un dels més reeixits exercicis de malversació que mai s'hagi vist en aquest país. Tan bé que anávem... és quelcom semblant a una sopa primigénia. Es un compendi de malentesos i retrets, peró sobretot és un mirall davant del qual dos artistes, cara a cara, es despullen a través d'escenes inaudites, que van des del sexe en viu al mercat de la Boqueria fins a lectures de l'Evangeli després d'una nit de festa, passant per heréncies consistents en una col·lecció completa del Capitán Trueno i del Jabato,i per dissertacions en qué no se salven ni les vídues, ni els consellers, ni els cantautors kumbaiás, ni les ex de dubtosa reputació.
