El marc de les estétiques en ús resulta insuficient per a explicar el fenomen estétic. D una banda, l activitat artística cada dia és més desplaÇada per plantejaments científics i técnics que permeten d analitzar o substituir alló que aquelles estétiques entenien com a irreductible intuïció creadora . D altra banda, quan el medi técnic i urbá en qué viu l home, és obra própia i no pas de la natura, resulta lógic que l estética comenci d ocupar-se del problema del context social humá. Aquesta Teoria de la sensibilitat ens mostra com l art i l estética d avantguarda intuïren aquesta transformació i ampliació del contingut dels problemes estétics del nostre temps, peró pretenien, gairebé sempre, de resoldre ls sense sortir del marc de les formes i formats de l art tradicional. Rubert de Ventós estudia també els indicis d una nova sensibilitat i un nou art real: una resposta als problemes que tenien plantejats l art i l estética tradicionals, tot donant compte de com l art renaixentista desemboca, culmina i mor naturalment en l art implicat. Peró també era urgent de cercar les directrius que mouen la transformació actual de l art i que ens han de permetre d endevinar-ne el futur.
