«Als deu vaig endeutar-me per primera vegada; als deu vaig entrar en un quiròfan per primera vegada; als deu em vaig masturbar per primera vegada sense saber què era el sexe; als deu vaig patir violència física i psicològica per part d’un capellà; també als deu em vaig “enamorar” (o alguna cosa semblant) i em vaig sentir traït pel meu millor amic; i, per dir alguna cosa objectivament bona, als deu vaig revelar la meva primera fotografia; finalment, als deu vaig començar a tenir clar què era just i què era injust.» "Tot als deu" és un llibre senzill, clar i resilient, tant que tot lector podrà trobar-hi la seva zona de confort, la pàgina que toca la fibra, la idea inesperada, la vivència guardada. Jaume Creus i del Castillo (Barcelona, 1950), ben conegut per les seves magnífiques traduccions, s’obre a la novel·la amb aquest relat d’una infantesa força especial, que és també un homenatge a les mares, a l’amistat, a la fotografia, al cinema, a la música i a la dansa, un himne a l’aigua i a l’aire, i al foc de la sexualitat primerenca.
