El reconegut novel·lista mallorquà nodreix el seu periodisme de les múltiples suggestions que activen la seva sensibilitat, com una exposició de fotos de la soprano Maria Callas, en qué es commou quan s'assabenta que en una ocasió, a l'ópera de Roma, la cantant no va voler sortir al segon acte perqué considerava que la seva veu era "indigna" de la Norma de Bellini.La visió de l'escriptor alhora filtra l'actualitat. Entre altres, la notÃcia sobre dos joves que feien l'amor a la plaÇa dels Patins, de Palma, i que davant l'adverténcia d'un guárdia urbá li van dir que esperés que acabessin de fer-ho, amb la conseqüéncia que els va interrompre i se'ls va endur arrestats, provoca en l'autor que tracti d'imaginar-se com es vestia la parella. Llavors hi intueix el somriure en qué tots dos s'emmirallaven malgrat "el desig trencat". Per al novel·lista mudat d'articulista, doncs, és inevitable i necessari tenir "un peu a la lluna, l'altre a les tenebres".
