SEGONA EDICIO «Hi ha els prodigis. Vegeu per exemple el cas de Mercé Rodoreda. Un dia, a París, vaig dir-li, amb gran sorpresa seva, que per qué no feia versos. Al cap d'un any escrivia els seus extraordinaris sonets sobre passatges de l'«Odissea»: estic més content d'aquella intuïció que de cap dels meus poemes.» [Josep Carner] Mercé Rodoreda elaborá, a l'exili, una poesia forta i pura, secreta i penetrant, d'inigualable bellesa plástica. «Agonia de llum» és el descobriment, en tota la seva plenitud i abast, d'aquesta faceta desconeguda amb la qual Rodoreda s'erigeix en un referent inesborrable de la lírica universal. Editada per Abraham Mohino i Balet, a qui es deu el vigorós estudi liminar, l'obra s'enriqueix amb la reproducció de trenta-una pintures de l'autora, suggeridores i inquietants, contemporánies a la gestació dels sonets, amb una semblanÇa signada per Joaquim Molas i amb l'excepcional epistolari que Rodoreda va creuar amb Josep Carner, cartes a una jove poeta que constitueixen un veritable tractat de poesia.
