Entre els centenars de milers de persones que van creuar a peu els Pirineus, l'any 1939, hi havia Alexandre Galí i la seva família. S'establiren a Tolosa, tot i que, a partir de la primavera, hi restá sol. Quan retorná a Catalunya, va evitar parlar de la seva experiéncia a l'exili, i ara tenim l'oportunitat de saber-ne més. En aquest llibre podreu fer-vos una idea de quin recorregut vital va fer Alexandre Galí durant els quatre anys que va viure a l'estranger. Al mateix temps, grácies als dietaris i cartes familiars, tindrem una panorámica de l'altra banda de la frontera, una FranÇa poc acollidora, perillosa i comandada a distáncia per l'Alemanya nazi. Tot i aixó, Alexandre Galí va ser un exiliat afortunat. Va poder treballar colze a colze amb els quáquers (també anomenats Societat dels Amics) i va aprofitar per estudiar. Tanmateix, la vida no era fácil i cada cop la inestabilitat era més acusada i els canvis, trepidants.
