Arenes movedisses és una emocionant história personal que arrenca amb la malaltia de l'autor i el que el diagnóstic va desencadenar en ell: records distanciats en el temps i no necessáriament consecutius, que Mankell relaciona d'una manera o una altra amb les grans preguntes de l'home: ¿qué som , ¿com ens enfrontem a la mort , ¿de qué tenim por , ¿quin món deixarem en heréncia , ¿en qué creiem i per qué Per respondre-les, Mankell recorre a fets del passat: un dia a l'escola, quan era petit; una visita al Museu Británic; una lectura sobre l'illa de Pasqua; la veritable naturalesa de les arenes movedisses; el poder del gel; la mort d'un nen moÇambiqués; les visites a Salamanca, Mántua, Buenos Aires, Malta i les ruïnes d'Hagar Qim, etcétera. D'aquestes incursions en el passat neix un retrat, des de la infantesa i l'adolescéncia fins a la maduresa, del Mankell de carn i ossos, que examina la vida i, amb ella, qüestions que afecten tota la humanitat.
