Als segles xiv i xv, la ruta de Llevant va atraure nombrosos comerciants occidentals, que hi varen fer cap per adquirir les preuades espécies vingudes de l'Asia. Entre aquests mercaders, els historiadors han gairebé negligit els barcelonins, que aquesta obra estudia emprant una documentació rica i en bona part encara inédita. Amb el suport del seu sobirá i dels consellers de la capital catalana, aquests negociants es feren amb una flota nombrosa que els permeté d'establir relacions productives d'importació-exportació amb el sultanat mameluc d'Egipte i de Síria. En general, aquests homes de negoci experimentaren una ascensió social remarcable que estimulá la seva fam de poder en el si de la ciutat, la qual cosa doná lloc a conflictes amb els membres de l'oligarquia municipal. En definitiva, malgrat la competéncia directa de Venécia i de Génova, poderoses rivals, Barcelona s'afermá com a pol de primera importáncia en l'expansió comercial europea que es desplegá a través de la Mediterránia, el dinamisme de la qual torna a qüestionar la idea generalitzada d'una conjuntura económica profundament i llargament deprimida durant «la tardor de l'edat mitjana».
