Cinc dies després que les tropes borb.niques entressin a Barcelona, el setembre de 1714, Felip V va decretar el tancament de la Universitat de Barcelona i la supressió immediata dels estudis que sÆhi impartien. Els estudiants i els professors havien participat activament en la defensa de la ciutat durant el setge, i el monarca espanyol no va dubtar a considerar-la «fomento de maldades» i, tal com va fer amb les altres universitats catalanes, a suprimir-la com a mesura repressora. Va instituir la Universitat de Cervera, lÆúnica existent al Principat durant cent vint anys, com a premi a la fidelitat dels cerverins. La tradició cultural i acadèmica de Barcelona, per., va saber resistir a lÆanorreament a què lÆhavien condemnat. LÆanomenada societat civil ùper dir-ho amb una expressió dÆaraù va lluitar enèrgicament per evitar lÆenfonsament cultural i recuperar els ensenyaments superiors a la ciutat. Amb tot, no va ser fins al 1837, i després de diferents intents fallits a causa dels entrebancs i les dilacions del poder espanyol, que la ciutat va poder restablir all. que mai no li hauria dÆhaver estat negat: la pr.pia universitat. Ferran Soldevila ho va narrar, en plena guerra civil, a Barcelona sense Universitat i la restauració de la Universitat de Barcelona (1714-1837). LÆentrada dels militars espanyols, per., va impedir que lÆobra pogués veure la llum i els plecs impresos ùque reproduïm en aquesta edició facsímilù van quedar en un racó de la Universitat fins que lÆany 1950 es van poder enquadernar i distribuir gairebé en clandestinitat. La prosa de Soldevila, elegant i amena, va rebre elogis entusiastes de Josep Pla i Joan Fuster pel seu valor literari i historiogràfic. Llegir-lo avui és recuperar la mem.ria dels moments més dramàtics per. també els més esperançadors de la nostra hist.ria.
