La mort de la Victória en un psiquiátric de prop d'on viu la Marta l'obliga a destapar compartiments interiors tancats i a deixar sortir vells fantasmes. No l'havia tornat a veure des d'aquell estiu en qué ella no tenia el coratge suficient per menjar-se el món. Durant uns mesos la Marta va conéixer el que era estimar i ser estimada. Després, tot es va torÇar i va fugir sense mirar enrere, deixant dubtes sense resoldre, frustracions i sentiments confosos fets de rancor i desencís que ara, després de tant de temps, encara li fan mal. En un retorn al passat, la Marta es replantejará la seva vida mentre descobreix tot alló que va marcar-li la joventut a París, amb la dansa lliure com a teló de fons i sota la mirada enigmática d'una dona d'un quadre.
