Cap a Sibéria voldria viatjar la narradora d'aquest llibre quan sigui lliure de decidir on va. Mentrestant, és de la má del germá gran que explora i explica un món com una bombolla de vidre: a penes una llenca de terra limitada pel mar, un port on van i vénen vaixells, unes quantes tavernes, una récua de parents més gélids que l'hivern a Jutlándia, una mare que canta himnes i un pare que no diu res. Perqué aquesta bombolla és la de la infáncia com sap recrear-la un Petterson, lector devot de Rodoreda: intensament receptiva, plena de secrets i profecies, de perills inventats que esdevenen reals, com aquests lleons de pedra que un dia es convertiran en soldats de carn i ossos quan, l'abril del 1940, Dinamarca sigui ocupada per les tropes alemanyes. I és que aquà també la História trenca la membrana de la infáncia, i comenÇa llavors el gran viatge cap a la Sibéria de l'edat adulta.
