Un centenar de colles, més de mil actuacions anuals, castells mai vistos, preséncia als noticiaris, a la premsa escrita, a les revistes especialitzades, a les xarxes i a la universitat. Els castells han fet una ascensió meteórica, en trenta anys han passat de l'ámbit comarcal en qué es movien a ser declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Parlar d'éxit no és cap exageració. Quines són les claus de l'escIat d'aquest espectacle que, en la seva presentació externa, no ha variat en dos segles de trajectória Les causes no deriven de les construccions ni de les emocions que provoquen, que són les de sempre, sinó dels canvis en els seus protagonistes, els castellers; en les agrupacions que els enquadren, les colles; i en les aficions que s'interessen per aquesta performance tan singular, en una llarga seqüéncia de trasbalsos i revifalles. Peró l'esplendor present ha generat noves problemátiques com l'augment del risc de lesions, la sostenibilitat económica i les temptacions de mercantilització, el mimetisme esportiu i el perill de devaluació de la imatge diferenciada i positiva dels castells. L'autor passa revista a aquest complex panorama i també analitza els punts forts del fet casteller, com la capacitat d'adaptació que históricament ha demostrat, el potencial d'estimulació interna que tenen les colles i la peculiar vivéncia de la rivalitat que els castells propicien.
