Després de la térbola mort del pare, ja fa vuit anys, i de la dimissió de la mare, que vegeta en una residéncia, l'Anna s'ha fet una rutina de relacions amb els seus veïns i amb els companys de la facultat de Medicina. Una rutina que la du a sentir-se com una pedra, com diu la canÇó que li torna sovint a la memória. Inevitablement, l'amor, la llar, la vocació, tot sembla entrar en crisi alhora. Sotmesa a la pressió de la vida diária, és conscient que no descobrirá altres horitzons si no assumeix el pes del seu passat i s'accepta a si mateixa.Amb una ámplia galeria de personatges, Dolors Borau retrata de manera penetrant la populosa solitud urbana en la seva primera novel·la. Així, confirma aquell "ofici fruit de la maduresa, un saber ordenar la informació al lector" (Avui) que va dur la crítica a sostenir de la seva obra Taula reservada que és "un dels debuts narratius més prometedors", el qual "no es queda en el testimoni personal, és literatura en tota regla" (La Vanguardia).
