La Creu de Cames és, a Valls, com se sap, una creu de terme. Res a veure, d'entrada, amb un recull de narracions. Figuerola encapÇala el llibre amb aquest títol fent referéncia explicita a la topografia vallenca i, aparentment, sense cap altra intenció. Peró una cruïlla de camins és també un lloc de sortida, o d'arribada, potser un laberint o alguna mena de delimitació. L'autor veu, fins i tot, algun misteri ocult en el suggestiu encreuament de les cames d'una dona... Un viatge sense retorn, un suïcidi frustrat, un perruquer seductor i seduït alhora, petites históries d'amors inversemblants i d'altres, es creuen i es troben --i a la vegada es complementen-- en aquesta Creu de Cames per on el lector pot circular cómodament, peró no pas per una sola vegada ni en un idéntic sentit. Perqué l'amenitat está assegurada en qualsevol topant, peró no hi ha amenitat auténtica que s'aguanti artísticament si no té algun sentit ben arrelat i capaÇ --com en aquest llibre-- de conduir-nos pels camins més diversos a situacions identificables.
