Els infants, els nens i les nenes, han estat percebuts al llarg de la história com a éssers angelicals, com a adults en miniatura, com als hereus del pecat, com a éssers sense valor, passius, com a joies intocables, fins que, al final, s'han acabat considerant individus socials de ple dret, condició establerta en la Convenció dels Drets de l'Infant de l'ONU l'any 1989. L'autora ens presenta una análisi dels processos histórics, socials i culturals que són a les arrels de les representacions socials de la infáncia de l'edat mitjana, fins arribar al segle XVI. Després aborda els segles XVII (el reformisme religiós del Barroc) i XVIII (la Il·lustració), quan dos filósofs, John Locke (1632-1704) i Jean-Jacques Rousseau (1712-1778), prenen una importáncia rellevant en els canvis de mentalitat dels adults sobre els infants i la infantesa. Més endavant tracta la problemática de les criatures pobres en general i, més específicament, la flagrant situació de les nenes, i de les nenes pobres. Aborda els segles XIX i XX, quan els infants passen de la seva situació de treballadors a la d escolars, i la gran importáncia que han tingut els feminismes en la nova definició de família i concepció dels infants. Finalment, Viladot debat la situació actual de la infantesa, la del segle XXI, els seus problemes, les pors i ansietats que genera en els adults, la relació amb la família actual, la interrelació que manté amb les noves tecnologies.
